dissabte, 2 d’abril de 2011

Història del periòdic Tot l'any



Tot l’Any. Un apropament a la seua història

(José Orestes Brotons Ortega)


1. Els aprenentatges pràctics, les noves didàctiques i el gaudi de la vida

     La idea que els alumnes pogueren fer un aprenentatge pràctic de la llengua, en el seu ús i que pogueren reflexionar sobre les diferents “maneres de dir”, sobre les possibilitats de l’expressió pròpia, i arribaren a “comunicar” i a “comunicar-se” de manera pròpia i adequada estava en la ment del departament de “Llengua i literatura espanyoles” com s’anomenava, això sí, en castellà.

     Tot i que des de fa molts anys ve comentant-se i defensant-se que l’ensenyament i aprenentatge de la llengua s’ha de fer de manera pràctica i no teòrica, els diferents currículums que han anat aprovant-se han anat en direcció contrària: al pla de l’any 1957 li seguix la llei d’Educació de 1970, la que s’afegixen nous continguts i s’afegixen d’altres, o bé s’aprofundix en el coneixement teòric i en les seues representacions analítiques. A les zones amb llengua pròpia es reduïx una hora de classe però no de contingut de manera “real i pràctica” (casi ninguna administració organitza (tot i que es pot ser que es parle) relacions de departaments i coordinació de currículums amb la seua distribució horària i relació en la confecció d’horaris de centre, tot i que una de les paraules més usades a les conferències i als papers és la de “interdisciplinaritat”.

     Després vindrà la nova llei LOGSE amb altres paraules “fonamentals” tant a l’ensenyament en general, “atenció a la diversitat, globalització, interdisciplinaritat, coordinació” com a l’ensenyament de la llengua: “pragmàtica, ús i reflexió, comunicació, relació interpersonal, etc.” . Ara l’administració seguix sense concretar els processos, horaris, relacions, llocs, i temps concret per a desplegar tant bones intencions. És a dir, continuarem de la mateixa forma.

     En este intent d’usar alguna eina que sí que poguera fer possible l’aprenentatge de la llengua de l’única manera possible, el seu ús i les consegüents reflexions personals, grupals o de classe es veu la possibilitat d’usar la matèria EATP, Ensenyaments artísticotecnicoprofessionals, un lligam teòric d’orientació personal amb la formació professional com un fet concret de disponibilitat d’horari i de focalització lingüística.

     A partir de canvis d’impressions amb els companys del departament, amb altres companys i amb la direcció del centre hi es veu una certa coincidència d’opinions sobre la necessitat que l’aleshores institut de batxillerat Andreu Sempere disposara d’un mitjà escrit, revista o periòdic, en què els membres de la comunitat educativa, alumnes, professors, mares i pares d’alumnes pogueren expressar i manifestar idees, pensaments, reflexions i orientacions que donaren una visió del centre i poguera servir d’orientació intel·lectual, educativa o pedagògica a tots els seus membres. Altres centres ja feia temps que disposaven d’un mitja d’este tipus. Per exemple, la revista Eines de l’institut de batxillerat Pare Eduardo Vitòria.

     Evidentment, l’aspecte lúdic de d’aprenentatge i de la formació i orientació personal era el marc on s’havia de desplegar els altres ensenyaments.

2. La ràdio i el periòdic: els mitjans de comunicació del centre

     Un element que va orientar la decisió i el desplegament de la premsa escrita va estar la creació i el seu desplegament per part d’una “colla” (eren més o menys amics) d’alumnes, de manera totalment voluntariosa, seriosa (dins de l’adolescència on es movem) i treballosa i treballada de ràdio del centre, Ràdio Jove.

     A imatge i semblança de la ràdio s’intenta “construir” un periòdic del centre, amb les mateixes eines: voluntarisme, serietat, afició i ús de la disponibilitat horària dels caps de setmana per a disfrutar de l’horari lliure dels estudis amb una activitat pròpia, elegida i de satisfacció personal. El centre els donava dos? o tres? hores setmanals dins l’horari per a ajudar a organitzar, preparar o desenrotllar el periòdic en si i els articles.

     La relació amb la ràdio es va concretar de tres maneres: localització física en l’avantsala de les dependències de la ràdio, descripció, explicació i orientació als alumnes de premsa del desplegament de la ràdio per part dels seus organitzadors, i acceptació en els seu organigrama, amb les orientacions i els ensenyaments corresponents, dels alumnes de premsa que volgueren treballar el mitjà parlat en lloc de l’escrit. Cal deixar un reconeixement escrit d’esta col·laboració voluntària i voluntariosa que els donava més feina i més maldecaps.

3. Encetament del projecte    

     D’esta manera s’enceta el projecte de la realització d’un periòdic del centre: un cercament d’un major gaudi per als alumnes, una motivació pròpia per al seu “desenrotllament personal” i una altra manera de la didàctica de la llengua buscant este major gaudi per als alumnes i una realitat funcional de l’ús: l’expressió de les pròpies idees, il·lusions i preocupacions dels joves adreçant-se als altres joves i a tota la comunitat escolar, en principi.

     Tot i que el projecte és propi de tot el departament de “llengua i literatura espanyoles es determina que el cap de departament en funcions es farà càrrec del seu desplegament. En este cas, és en el professor J. Orestes Brotons Ortega en qui, en principi, recau la responsabilitat.

     El primer curs en què es comença a impartir la matèria de premsa? és el curs 1991-1992. Es presenta el projecte que s’ha descrit abans i es concreten dos productes-objectius mínims: la informació escrita en mural i l’escrita en periòdic.

     La primera diferència que es troba amb la ràdio és que els alumnes de la ràdio sí que són totalment voluntaris i els de premsa, menys els alumnes que ja pertanyen a la ràdio, no tenen massa clar l’objectiu d’identificar el periòdic com a una afició pròpia per a desenrotllar-la en la seua vida particular.

     El segon problema es tracta de la disparitat entre la urgència dels alumnes per a “manifestar” les seues opinions i la necessària, segons el professor de la matèria, adequació i concreció dels articles i dels escrits: què es diu i com es diu, tant des del punt de vista de l’escriptura com de l’adequació a l’àmbit social dels escrits. Eixe seria el primer aprenentatge necessari per intentar realitzar un periòdic de “qualitat” tot i que fóra escolar.

     Este primer curs serveix tant als alumnes, com al professor, com al departament sencer d’orientació pels següents cursos. S’aconseguixen crear notícies de mural, però d’àmbit intern del periòdic. És difícil fer entendre la necessària visió de la uniformitat i estil propi d’un periòdic dins de la il·lusió inicial dels alumnes: sols interessava “manifestar, dir” allò que ells volien dir, sense cap intenció social, cap orientació per a les solucions a les crítiques i cap formació personal per als lectors. Pura “crítica” activa de les estructures i situacions que els desagradaven.

     Ara bé. Va ser un curs d’orientació per a tots els membres de la comunitat escolar per a desplegar el periòdic els propers cursos. Ja en este mateix curs va aparéixer el nom: com que la decisió va ser realitzar murals durant el curs i un periòdic anual, el periòdic s’anomenaria “Tot l’any”.

4. Comencen els periòdics

     (1r) Curs 1992-1993. Any 1. Núm. 0. Maig de 1993. Dipòsit legal: A-459-1993. Este és el primer periòdic amb vocació de continuïtat i com a resultat de dos cursos. És interessant llegir  1a editorial:

“Editorial
Nuna es tarde si la dicha es buena

     “Es un refrán que nos vendría bien a los chicos y chicas de periodismo. La verdad es que hemos tardado bastante ¡casi dos cursos!, pero en fin, el camso es que el periódico del instituto ya está aquí, en tus manos, y que esperamos que te guste, porque hemos puesto todo nuestro empeño.
     “Hemos tenido colaboradores de varias clases, tanto de los chicos de RÀDIO JOVE, como de los premios literarios que se han concedido en el instituto. También hemos dado mucha guerra en el CIUDAD, hemos molestado en varios colegios, hemos perseguido a profesores, e incluso hemos entrevistado al mismísimo Ministerio de Educación y Ciencia.
     “Bueno, como ya habrás observado esto no es tan fácil como parece a simple vista. Pero nosotros, todos los que, de alguna manera, hemos colaborado para que el periódico pudiera salir, estamos satisfechos con nuestro trabajo, y esperamos que vosotros (¡sí, tú, el de las gafas!) disfrutéis. Leyéndonos, pues vuestro agrado sería nuestra mejor compensación. Bueno, esto ya se está haciendo demasiado largo, y lo que realmente importa es leer el resto, así que, ¡manos a la obra!, ¡hasta pronto!.”

     Tot i que els objectius eren més ambiciosos, un d’ells, el que els alumnes se n’adonaren de la necessitat d’adequar-se a elements formals del món de l’expressió i del món dels mitjans de comunicació, com ells concreten en el seu editorial i que gaudiren i se sentiren satisfets del seu treball s’havia complit d’alguna manera.

     El periòdic, amb una bona formalitat i contingut tenia 8 pàgines i 6 seccions: opinió, informació, setmana cultural, educació, espectacles i passatemps i diversió.

     Cal remarcar que el professor en qui havia caigut la primera responsabilitat, J. Orestes Brotons va ser destinat en comissió de serveis al centre de professors i, tot i que va ser uns dels col·laboradors en la consecució del periòdic, va ser la professora Amparo Peidro la que veritablement va donar llum al projecte, que va creure oportú no concretar cap director del periòdic sinó simplement un “equip de redacció”.

     En la seua realització col·labora  tant l’ajuntament d’Alcoi com l’APA de l’institut. Esta darrera es farà càrrec durant tota la vida del periòdic de la qüestió financera. No era poca.

     Una anècdota: un dels alumnes fundadors del periòdic, Mariola Reig, ja ha estat professora de l’IES Andreu Sempere. Els anys i els cursos passem.

5. Segueixen els periòdics

     Així van seguir els periòdics:
    
     (2n) Curs 1993-1994, Any 2 – Núm. 1, març de 1994, amb les mateixes seccions i les mateixes pàgines. A part d’Amparo Peidro i la col·laboració amb ella de J. Orestes Brotons, es crea un equip de redacció format per diversos professors del centre que no pertanyen directament al departament de llengua i literatures espanyoles: Ángel Beneito (dep. de CC SS), Josefa Esteve, Onofre Martínez (dep. de filosofia), Josep Ribera (dep. de valencià) junt als alumnes de 2n i 3r de BUP.

     (3r) Curs  1994-1995, Any 3 – Núm. 2, juny de 1995, en què s’afegixen noves seccions: entrevistes, activitats extraescolars, reportatges, en pantalla, música i espectacles, agenda, passatemps i ja amb 12 pagines! Els responsables dels centre canvien: són els professors d’informàtica i de periodisme els que es fan càrrec, tot i que encara és Amparo Peidro la responsable directa, tot i que continua sense voler aparéixer com a tal (seguix l’orientació i assessorament a Amparo Peidro del professor J. Orestes Brotons).

     (4t) Curs  1995-1996, Any 4 – Núm. 3, juny de 1996, amb les mateixes seccions però matisades: “en pantalla” passa a “cine”, “música” es fa autònoma i “espectacles” passa a “diversos” (“varios”). El periòdic es manté amb 12 planes. Tornen a canviar els professors responsables: en particular Rosa Sanfrancisco es fa càrrec i l’ajuden les professores Ma Carmen Miguel, Begoña Ochoa i Rosa Sánchez.

     (5é) Curs  1996-1997, Any 5 – Núm. 4, juny de 1997. El periòdic es manté amb 12 planes i canvien i augmenten les seccions: s’afegix cartes al director, l’institut, solidaritat i es matisa: “cine” passa a “cultura i espectacles”, i “diversos” (“varios”) ja no conté “espectacles” i cal comentar la presència d’un apartat de “Lectures interessants”. Tornen a canviar els professors responsables: en particular Lirios Aracil, Ma Carmen Pleguezuelos i Pepa Pina (dep. de clàssiques, llatí).

     (6é) Curs  1997-1998, Any 6 – Núm. 5, abril-maig de 1998. El periòdic es manté amb 12 planes i es mantenen les seccions matisant la secció de passatemps que canvia el nom en “passatemps i humor” incloent específicament este nou contingut. Tornen a canviar els professors responsables: en particular Rosa Sanfrancisco i Ma Carmen Pleguezuelos.

     (7é) (Curs 1998-1999, Any 7 – Núm. 6, [no es menciona ni el curs ni l’any ni el número) IB Andreu Sempere. Juny de 1999. Any de novetats: en primer lloc, canvia el logotip de la capçalera del periòdic amb un disseny més artístic i més cridaner dins de l’equilibri estètic; en segon lloc, s’afegixen més seccions i més continguts, amb la qual cosa el periòdic passa a tindre 16 planes: “en primera”, “festes”, “dossier informatiu”, “poemes visuals”, “esports”, “última pàgina”; en tercer lloc es matisa: la secció d’espectacles se subdividix i passa a denominar-se “Literatura, música i espectacles” i “Música i espectacles”; “passatemps” passa a denominar-se “entreteniments”. Tornen a canviar els professors responsables: Ma José Velasco i Esperanza Fuster. També s’afegix uns reforços més quant la qüestió financera: a l’ajuntament i a l’APA afegix les llibreries “Ex Libris” i “Llorens”, i l’acadèmia “Mariola” .

6. Renaixement: torna el periòdic a la idea original de relació amb el departament de castellà

     (8é) (Curs 1999-2000, Any 8 – Núm. 7, [no es menciona ni el curs ni l’any ni el número) IES Andreu Sempere. Juny de 2000. Continuïtat del format del curs anterior tant en seccions com en paginació. Això sí que és una constant: tornen a canviar els professors responsables!: Carmen Vañó (dep. de castellà) i Ángela Álvarez (dep. de plàstica). Enguany l’equip de redacció sols està format pels alumnes de 4t curs d’ESO. En qüestió d’agraïments financers s’afegix enguany la cerveseria “Avenida”. Tot i que van canviant els responsables, comença un segon moment en què el departament de castellà torna a fer-se càrrec totalment, almenys de l’orientació i desplegament de la matèria, ara ja Redacció i disseny de premsa (LOGSE), i algun del seus membres impartirà esta matèria.

     (9é) (Curs 2000-2001, Any 8 – Núm. 7, [no es menciona ni el curs ni l’any ni el número) IES Andreu Sempere. Juny de 2001. Tot i que encara es continua amb les 16 pàgines, augmenten i es concreten les seccions, es canvia l’empresa impressora (Bronte Graf, d’Alaquàs, a la que se li ha d’agrair la seua col·laboració i orientació en les maquetacions i la disponibilitat de les seues instal·lacions i el tracte rebut per part de l’empresa i del seu personal). Tot i que la professora de la matèria i directora del periòdic en principi va estar Ma Dolores Vidal, és la direcció del centre, personificat en el seu director, Jesús Giner Pellicer i el cap de departament, J. Orestes Brotons,  els que donaran forma, seleccionant, distribuint i revistant els treballs amb dos dies de treball concret a l’empresa Bronte Graf. S’afegixen la secció corresponent a les activitats de divulgació anual que han començat en el present curs amb l’exposició de la vida i obra d’Andreu Sempere i l’exposició dels orígens de l’hospital civil d’Oliver, preparats i coordinats per Àngel Beneito. Les seccions queden de la següent manera: editorial, opinió, activitats extraescolars, exposició de divulgació anual, setmana cultural, entrevistes, teatre, cine i poesia, premis literaris de la setmana cultural, exposició de fotografies i última pàgina.

     (10é) (Curs 2001-2002 [que no es menciona] IES Andreu Sempere. Any X · Núm 9 · Juny de 2002. Seguint les directrius del proppassat curs, va concretant-se el periòdic i les seues seccions, de manera que en el present número s’augmenten les pàgines a 20, s’inclouen formats publicitaris (d’activitats i oferiments del centre, del seus departaments), de manera que el periòdic ve prenent forma de periòdic més general i no tant escolar. S’edita, com tots els que s’han publicat en paper a l’empresa Bronte Graf, a la qual mai li podrem agrair la seua atenció). Una modalitat que es comença és la que els alumnes caps de redacció o els seus representants viatgen a l’empresa impressora per concretar ells, amb la col·laboració del director, Jesús Giner i el responsable del periòdic, J. Orestes Brotons de la maquetació i format definitiu: la idea inicial de què els alumnes són els responsables totals del periòdic va també assolint-se. Altra novetat és que els alumnes del programa de diversificació curricular correran a partir d’ara fins al 2006 amb el gros de la responsabilitat del periòdic.

Curs 2002-2003. Tot no poden ser alegries. Ara que començava a concretar-se una línia, problemes tècnics van impedir que s’imprimira el periòdic, tot i que el material estava preparat. Va ser una situació trista per als alumnes.

     (11é) (Curs 2003-2004 [que no es menciona] IES Andreu Sempere. Any XI · Núm 10 · Juny de 2004. Seguint les directrius que es van mamprendre a l’anterior periòdic imprés, seguix concretant-se el periòdic i les seues seccions, de manera que en el present número s’augmenten les pàgines a 28, amb el format ja estrenat als nombres anteriors de la nova etapa (impressió en Bronte Graf). Les seccions i el sumari és el següent: editorial, opinió, recordances, el nostre Alcoi, món jove, educació, centenari de Gil-Albert, IV certamen Copitàlia, activitats extraescolars, intercanvis, passatemps, el còmic, racó de l’estudiant, racó literari, música, esports, i aparador. Segueixen els alumnes caps de redacció o els seus representants viatjant a l’empresa impressora per concretar ells, amb la col·laboració del director, Jesús Giner i el responsable del periòdic, J. Orestes Brotons de la maquetació i format definitiu: la idea inicial de què els alumnes són els responsables totals del periòdic va també assolint-se. És interessant l’editorial d’este número del periòdic, insistint davant la comunitat escolar de la importància, tant per al centre, la seua comunitat escolar, com per als alumnes que el confegixen de la seua confecció, almenys anual. El president és el director, que està molt capficat en el periòdic, el responsable, el cap de departament, com era la idea original, J. Orestes Brotons, i els caps de redacció els professors del departament de castellà, com també era la intenció original, Mari Amorós Crespo, J. Orestes Brotons Ortega i Rosa Máñez, Ariño. Com a novetat, l’encetament de la presència d’un corrector lingüístic de valencià Rosa Bodí Beneito.

     (12é) (Curs 2004-2005 [que no es menciona] IES Andreu Sempere.  C/ Isabel la Catòlica, 46, Tel. 965 33 81 57. Any XII · Núm 11 · Juny de 2005. Seguint les directrius que es van mamprendre a l’anterior periòdic imprés, seguix concretant-se el periòdic i les seues seccions, de manera que en el present número s’augmenten les pàgines a 32, amb el format ja estrenat als nombres anteriors de la nova etapa (impressió en Bronte Graf). A més se li afegix una separata especial literària i cultural de color crema de 8 pàgines, que li seguix donant una millor presentació i particularitat. En total, un periòdic de 40 pàgines. La segon novetat és la nova secció “Noticies de l’Any”, en la qual es presenta la selecció de notícies que uns redactors (alumnes) han fet de la lectura durant el curs de la premsa. Les notícies són reelaborades pel mateix equip d’alumnes que es fa càrrec de la secció. Les seccions es concentren amb subseccions interns. El sumari és el següent: internacional i nacional (amb les subseccions dossiers, dia de la dona treballadora, dia de la pau), notícies de l’any, opinió (amb l’editorial), el nostre institut (activitats de divulgació anual, activitats extraescolars, intercanvis), societat (educació, món jove, el nostre Alcoi), tecnologia (informàtica, jocs: anàlisi dels darrers jocs), esports (esports del món, esports d’Alcoi), cultura i espectacles (música; cinema, televisió i vídeo), gent (racó de l’alumne, passatemps), i contraportada. El present curs s’usen les TIC per a la maquetació del periòdic: per internet es maqueta el periòdic evitant els desplaçaments dels cursos anteriors. En la maquetació augmenta el format del periòdic amb publicitat pròpia del centre. A més de la col·laboració del director del centre, Jesús Giner, i del responsable primer del periòdic, J. Orestes Brotons, s’afegix la col·laboració inestimable de la professora de premsa Cristina Sánchez Colomer. El corrector de valencià és Anna Pellicer Herrero.

     Dos fets a més per a remarcar: l’aparició del primer número de “Tot l’Any” digital a més de la impressió en paper. En este moment sols es contruïx el periòdic, però la nova intenció és torna a una vella idea: la del periòdic mural: el “mural” actual ha de ser ja digital: s’enceta gràcies a la col·laboració desinteressada, molt desinteressada, i no del tot agraïda, de David Pérez Terol (en eixe moment alumne del centre).

    Cal remarcar la gran col·laboració que enguany s’ha assolit. L’objectiu inicial que el periòdic forma l’expressió de la comunitat escolar de l’IES Andreu Sempere va aconseguint-se. És interessant repassar la manxeta del present número:

TOT  L’ANY

President
Jesús Giner Pellicer

Director
J. Orestes Brotons Ortega

Director adjunt
Cristina Sánchez Colomer

Redactors en cap
Cristina Sánchez Colomer, J.Orestes Brotons Ortega

Confecció, maquetació  i compaginació
Bronte Graf, Cristina Sánchez Colomer, J. Orestes Brotons Ortega

Correctors lingüístics de castellà
Redactors en cap

Correctors lingüístics de valencià
Anna Pellicer Herro i J. Orestes Brotons Ortega

Redactors
4t A: Diana Abad Sanjuán, Sonia Balaguer Menchero, Víctor Bellvert Giner, Tania Blanquer Trócoli, Cristina Bou Iniesta, Belén Carrero Sempere, Idoia Espí Martínez, Pablo Ferri Tormo, Daniel Llinares Moreno, Omar Ortega Bodí, Francisco Paredes Martínez, Borja Pérez Llodrá, Pablo Pérez Ródenas;  4t B: Xavi Bernabeu Martínez, Jesica Bravo Cedrón, Miquel Celemín Cerdà, Jésica García Herrera, Nidia Huertas Arroyo, Cristina Marín Peinado, Lurdes Martínez Cortés, María Menéndez Baca, Dàmaris Pedrós Sanjuan, Áxel Velasco Córdoba, Carlos Verdú Sempere; 4t C: Sergio Cantó Jordá, Carlos Ferrándiz Ivorra, Míryam Galera Díez, Josep Moltó Jordà, Rut Nadal Llorens, David Pérez Terol.

Redactors gràfics
Josep Moltó Jordà, David Pérez Terol
Col·laboradors
Virgili Colomina Francés, Àngel Beneito Lloris, Merce Gisbert Tomás, Encarna Santos del Águila, Pilar León Barrientos, Elena Amengual Migallón, Vicente García Rodríguez, Loles Sanjuán Juárez, Alberto Martín López, M.ª Dolores Vidal García, José Daniel Molina Miró.
Lorena Almarcha Baldó (1r Batx. A), Alumnes anònims (3r A), Sílvia Aracil Cànovas (1r Batx. A), Juan Borrell Monllor (2n Batx. B), Laura Cantó Carrión (2n Batx. B), Belén Cortés Gomar (3r A), Carla Gisbert Almiñana (1r Batx. Alfredo López Melgarejo (3r A), Aitana Morales Trócoli (2n Batx. E), Raquel Ortega Recuerda (1r Batx. E), Mireia Pascual Mollá (4t A).

Tecnologia, informàtica i dissenys
Josep Moltó Jordà, David Pérez Terol, Carlos Ferrándiz Ivorra

Tot l’Any digital (www.ampa-andreusempere.org/totlany)
David Pérez Terol

Agraïments
Associació de Mares i Pares "Andreu Sempere", departament de Plàstica, departament d’Informàtica, departament de Castellà.

Historietes i gràfics:
4t A: Tania Blanquer Trócoli, Borja Pérez Llodrá Lucía Tortosa Alcaraz; 4t B: Miquel Celemín Cerdà.


     Com es vorà, s’intenta en els darrers cursos i números del periòdic en esta nova època de “renaixement” o “renaixença” que siguen els cursos de redacció i disseny de premsa de 4t curs els que despleguen el periòdic. Els alumnes dels altres cursos aprenen a organitzar-se com a periòdic i a redactar els diversos subgèneres periodístics. Però la responsabilitat de “traure” un nou número del periòdic ha de recaure en el 4t curs d’ESO. S’intenta que a ser possible, si el nombre d’hores així ho permet, siguen els alumnes de 4t els que en primera instància disposen d’esta optativa.

     El nou camí donava bones impressions i bons fruits. De tot açò es parlà a l’editorial de l’any: l’editorial estava subdivit en tres aspectes: 1. De la comunitat escolar. Participació possible? 2. Les noves tecnologies i “Tot l’Any”: Tot l’Any digital.

     (13é i darrer) (Curs 2005-2006 [que no es menciona] IES Andreu Sempere.  C/ Isabel la Catòlica, 46, Tel. 965 33 81 57. Any XII(I) · Núm 12 · Juny de 2006. Seguint les directrius que es van mamprendre a l’anterior periòdic imprés, seguix concretant-se el periòdic i les seues seccions, de manera que en el present número s’augmenten les pàgines a 32, amb el format ja estrenat als nombres anteriors de la nova etapa (impressió en Bronte Graf). A més de les 8 pàgines de la separata especial literària i cultural de color crema, que es manté: total, de nou, les quaranta pàgines del proppassat curs.

     En este curs es celebra el 25é aniversari del centre. La disjuntiva del present curs és important: es confecciona un periòdic seguint les directrius generals, els alumnes ho fan tot o quasi tot, les seccions són elegides o seleccionades o creades o inventades (les noves) per ells, o bé es prepara un periòdic especial solament per a presentar les activitats que durant el curs s’han realitzat celebrant este aniversari? O bé, una tercera, es fan dos periòodics o un més gros?.

     L’orientació del departament i del seu responsable és la de seguir la línia originaria que s’ha tornat a encetar de nou: els alumnes són els responsables del periòdic; els professors els ajudem amb els coneixements i les reflexions oportunes perquè comprenguen millor el món de la informació i de la premsa. Però és important l’aniversari. Així que al final: tot. Els alumnes i els professors prepararan i redactaran el material necessari per a expressar tot allò important que s’haja de comentar. D’esta manera ambdós continguts s’han de treballar.

     Al final, les qüestions financeres determinarien la producte final: un periòdic que informara solament de l’aniversari del centre. Ara bé: el material d’informació general es va quedar preparat. Pensem que també va ser un èxit. Àmbdós formats van ser confegits. Per tal labor sí que vam haver d’usar tots els cursos disponibles de redacció i disseny de premsa. Els responsables finals van ser Ana Gisbert Palacios i J. Orestes Brotons. La inestimable col·laboració del director, Jesús Giner Pellicer, com tots els cursos que va ser possible cal remarcar-la. Esta vegada, amb el material disponible que es tenia es va usar el format mixt de confecció del periòdic: servidor de l’empresa a Internet i presència per l’acabament.

     Cal remarcar també la coincidència dels interessos del periòdic i de l’AMPA. Cada curs havia anat a més i la col·laboració del present curs ja implica quasi una bona identitat.

     Una aportació nova és la d’incloure publicitat d’entitats i ONG sense ànim de lucre com UNICEF, Greenpeace, Creu Rotja, etc.

     Les seccions va ser també especials referides a les activitats del centre per l’aniversari i algunes de les que tots els cursos es realitzen que en este curs van prendre valor particular.

7. Sense despedida ni tancament. Possible continuitat?

     Bé. Una vegada que ja havien trobat una línia de treball que cada curs ens portava a assolir els objectius inicials del curs 1990-1991, qüestions de superestructura (horaris del centre, professors, interdisciplinaritat, sentiment de pertanyença de la comunitat escolar, horaris personals, disponibilitat horària dels col·laboradors, canvi de normativa d’optatives, etc.) i d’infraestructura (aula “pròpia” (és a dir, usable els dies corresponent als horaris) amb equips informàtics no obsolets, altres materials necessaris, etc.) interconnectats van fer que el projecte acabara sense més: en  eixe moment no va haver-hi disponibilitat per, si no solucionar les qüestions, almenys per encarar-les. No es van encarar.

    Ara es presenta una nova situació. En este curs 2010-2011 es va presentar una sol·licitud per crear un nou consell de redacció que va ser aprovada i ja s’ha realitzat la primera reunió de pressa de contacte entre els professors voluntaris per començar el curs 2011-2012 una nova etapa, amb un nom nou i amb un esperit nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada